Escrits
FITXA TÈCNICA
Temps invertit: 4:53:37Distància: 29,19 quilòmetres
Altura màxima: 836 metres
Desnivell positiu: 1456 metres
Desnivell negatiu: 1450 metres
Dificultat física: alta
Dificultat tècnica: mitja-baixa
_________________________________________________________________
CRÒNICA
Els dies van passant i cada cop està més pròxima la cita amb el Penyagolosa. Resten pocs dies per a que arribe aquest esdeveniment i és moment de fer un últim esforç per afrontar amb satisfacció aquest dur repte. Per aquests motius Raül i jo decidim donar-li un últim espentó a les cames i traçar una ruta que combine quilometratge, temps i desnivell. En aquesta ocasió el lloc triat per a realitzar aquest últim entrenament seriós de cara al Penyagolosa és el Montdúver.
Després de deixar els vehicles en l'aparcament pròxim a l'hospital ens enfundem les sabatilles i ens dirigim cap al cim del Montdúver seguint el recorregut del quilòmetre vertical de l'edició d'enguany (2011). Les sensacions no del són tot satisfactòries, o almenys com a mi m'haguera agradat afrontar aquesta ruta, les cames han tingut molta tralla al llarg de la setmana i no arriben en les millors condicions, però com que encara queden dos setmanes per a la MiM preferisc apretar-me un poc més i ja tindran temps per recuperar-se de l'esforç.
Ens dirigim al barranc de Beniopa per enfilar el camí que ens portarà als peus del Montdúver. Després d'abandonar el barranc i deixar enrere la pedrera agafem la senda del GR de la ruta del monestirs que ens portarà a la font de la garrofera. Seguim l'ascens cap al cim i arribem al coll de Rafela, on el paisatge ens regala unes meravelloses vistes de la vall de la Drova i de les platges. Finalment fem cim amb bones sensacions a les cames, hem finalitzat el recorregut del quilòmetre vertical i les cames responen sense moltes molèsties.
Arribats al cim és moment de decidir el camí a seguir. Diverses opcions s'ens plantegen: baixar a les Foies, baixar a Simat, baixar a la Drova, dirigir-nos cap al castell de la reina mora,... però finalment, com que les cames responen bé, decidim donar-les més guerra afegint més desnivell baixant a la Drova i tornar a pujar novament al cim.
A mesura que passen els quilòmetres, les hores i el desnivell les cames van ressentint-se de l'esforç. Després d'haver fet cim per segona vegada, les cames portem 19 quilòmetres i 1300 metres de desnivell positiu, és moment de prendre el camí de tornada a casa pel recorregut invers al quilòmetre vertical dels corredors de l'edició anterior (2010).
Iniciem la baixada, caminant per una senda molt tècnica on és necessari en més d'un moment posar les mans a terra per ajudar-nos en el descens cap a la pista forestal. Arribem al Picaio i la senda es fa més practicable. Iniciem el descens trotant a peus del Picaio en direcció a Xeresa. Les cames comencen a mostrar símptomes de fatiga, les forces van molt justes i qualsevol esforç es pot pagar ben car ja que encara queda una última pujada que ens reconduirà a Gandia.
Després de superar aquesta última pujada, iniciem la baixada cap a la pista de camí a Gandia. Les cames estan fetes mols, un malestar general s'apodera de mi, i encara que el cap vol tirar endavant les cames no fan més que ressentir-se a cada pas.
Per fi arribem a l'aparcament després de quasi 5 hores de ruta, 29 quilòmetres i quasi 1500 metres de desnivell positiu, fet pols i amb un malestar general del que em vull morir.
0 comentarios:
Publica un comentari