Escrits
FITXA TÈCNICA
Temps invertit: Distància: 37.62 quilòmetres.
Altura màxima: 1330 metres.
Desnivell positiu: 1218 metres
Dificultat física:
Dificultat tècnica:
2n Bucle
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
CRÒNICA
Encara que no sempre els meteoròlegs encerten en les seues prediccions, aquesta vegada les prediccions s'han complit: pluja tot el matí fins a les 13h. Tot i això, ha sigut molta gent la que ens hem donat cita en aquesta 6a edició de la Trekking Internacional Ciutat d'Alcoi.
Després de pegar alguna que altra volta de més per trobar la piscina municipal José Trenzano, algún cartell indicatiu de la piscina o de la trekking i creuar-me amb alguns cotxes igual de perduts que jo, finalment aconseguim trobar la piscina. Açò no seria més que una premonició del que ens esperaria després.
A la piscina complim amb els rigorosos protocols de passar pel control a retirar el dorsal i el mapa. Ara que tot ha passat és inevitable pensar: mapa, "XE PA QUÈ?". És moment de decidir la vestimenta més acord al temps, fer els últims preparatius i revisar-ho tot abans d'eixir.
Baix un cel encapotat i amb una lleugera però persistent pluja es dona l'eixida. Decidim marxar tots junts pel carrers d'Alcoi, almenys fins a arribar al riu, una volta allí "que cadaú s'apanye". En els primers metres trobe a "l'argentí" (Raimundo) que m'he creuat en el cotxe i decidisc afegir-me al seu grup, segons ells no volen apretar, volen rodar, així que marxaran tots en grup. La veritat és que se me posa la pell de gallina sols d'escoltar-los: que si ultratrail d'Andorra, ultratrail de la Tramuntana, Tor des Geants, Zegama, Peñalara... i jo que vinc de fer la de Xeraco (però millor calle). Peazo màquines, pense dins de mi, però bé, mentre m'aguanten les cames intentaré anar amb ells, millor això que soles.
Van passant els quilòmetres amb bones sensacions, la gent de puta mare, tot genial fins que arribem a un encreuament on les senyals indiquen un gir a la dreta i el track del GPS indica un gir a l'esquerra. A qui fer cas?... com que havien dit a l'eixida que l'organització ha canviat alguns trams del recorregut per seguretat, està clara la cosa: gir a la dreta seguit les marques. Continuem la marxa seguit les marques i la cosa comença a complicant-se, zones de pedra relliscosa (amb bac inclòs, jejejeje), zones de cadenes, salvar estancs a un dit de l'aigua, la cosa semblava una prova al més pur estil humor amarillo, cada volta es complicava més, però sempre aconseguíem superar totes les proves seguint les marques. En aquest punt ja estem tot banyats de cap a peus. Sols cal esperar que no isquen bambolles i poder acabar-la. Bé, finalment eixim del riu i tornem a la pista. Si, si ,tornem a la pista, vull dir tornem al mateix lloc que abans, havíem estat fent el camí que havia suprimit l'organització a la inversa. Pel que es veu els xics havien llevat les primeres marques del tram anul·lat, però no les últimes que enllacen de nou amb el desviament. Reposats del cabreig, ja no del temps perdut, ni dels quilòmetres fets de més, sinó per la mala senyalització del recorregut, reprenem la marxa. Mira que que vam patir fa dos anys quan vaig estar amb el meu germà, simplement per culpa de la senyalització, mira que la gent es va queixar del mateix, però pel que es veu l'organització res fa al respecte.
Reprenem el camí i comencem a creuar-nos amb caminants. Pel que sembla anem per bon camí. Al cap d'uns quilòmetres ens trobem amb un nou dilema: fer cas a un caminat o al GPS. Vist el percal decidim seguir el GPS que almenys ens portarà de tornada a Alcoi i fora de perdre'ns per la muntanya sense senyals que seguir o algú que ens oriente. Mentrestant la pluja continua, van passant els avituallaments, alguna cosa de beure, peça de fruita i a continuar maxacant les cames.
Els quilòmetres van caient, de moment les cames aguanten bé, tot i això ja comença a rondar-me pel cap la idea de retirar-me en el primer bucle. Vist com està el tema de les senyalitzacions, ni track, ni mapa ,ni hòsties que ens guien. Si et perds per la muntanya per la nit que fas?.
Encara ens tenien reservada una última sorpresa l'organització: nou canvi del recorregut. En aquesta ocasió han senyalitzat un desviament, que no apareix ni al mapa, ni amb el track del GPS. Decidit: acabe en primer bucle i "pa casa", demà més. Per sort tot aquest tram que discorre per muntanya entre núvols està ben senyalitzat i aconseguim després de tot eixir a la pista que enllaça amb el track. Resten ja pocs quilòmetres per a arribar al control i aconseguim vore Alcoi als peus de la muntanya. El temps ens dona un respir i deixa de ploure.
Ja en últim tram, abans d'entrar a Alcoi s'incorporen al grup altres dos coneguts de la colla.
El rellotge marca les 15, després de 6 hores entrem a Alcoi. Ja en el punt de control, és moment de menjar alguna cosa, acomiadar-se de la fantàstica gent que he conegut en el camí, desitjar sort a la gent que continua en el segon bucle i reprendre el camí de tornada a casa pensant: l'any que ve més (o no).
CONCLUSIÓ
Encara que el recorregut a canviat a millor respecte a anys anteriors incorporant més senda i muntanya i llevant zones de pista, l'organització continua pecant en la senyalització. Enguany anava preparat i disposava d'un GPS amb els tracks, però tot i això, no ha servit per a res. Ni tan sols els mapes que ens ha facilitat l'organització marcaven bé el recorregut. Aquest punt és un punt de vital importància i més pensant que la gent que recorre els 80 quilòmetres acaba de nit on la visibilitat és molt limitada i les forces justes, on un bon marcatge és de molt bona ajuda. Tot i això, cal felicitar a l'organització per tota la llavor de duen a terme any rere any i per suportar junt a tanta gent les inclemències del temps. Ànim i a seguir endavant amb aquest esdeveniment.
Per altra banda, no vull acabar esta crònica sense destacar el bon rollo que es espira en aquests tipus d'esdeveniments. Gràcies a tots els que van participar en la trekking i molt especialment als foreros i companys de fatigues de la trekking: Raimundo, Trepariscos, Linceul, Paco Robles...
