Entrades
El primer contacte que vaig tindre amb el barrefoot running i el minimalisme va ser mitjançant el llibre de Scott Jurek "Córrer, menjar i viure" i amb el llibre "Nascuts per a córrer" de Christopher McDougall. Tant Scott com Christopher ens fan partícips de tot tipus d'experiències molt enriquidores, però especialment una em va cridar l'atenció, una en la qual descriuen una cursa que va tindre lloc amb la tribu Tarahumara, i en el qual van participar tots dos. Sens dubte aquest llibres germinaren en mi una idea que poc a poc anà prenent forma. Una idea de la qual volia saber cada dia més i que no tenia ja volta enrrere.
Després de rastrejar per internet en un fum de pàgines web i vore desenes de vídeos en busca d'informació que em poguera orientar sobre la tècnica de córrer i la forma de fer una adequada i correcta transició al córrer minimalista o barefoot, arribà a les meues mans el llibre "el córrer chi" de Danny Dreyer. Aquest llibre és una autèntica bíblia del còrrer. Explica de manera clara i concisa la tècnica del còrrer del qual beuen el còrrer minimalista i barefoot.
Després d'informar-me bastant sobre el tema era moment de posar-ho en pràctica. Els primers punts que tenia en ment eren acurtar la llargària de les passes, augmentar la cadència i buscar el punt de contacte amb el terra en la part davantera del peu evitant entrar de taló, com fins ara m'havien recomanat. Les primeres sensacions foren bones. Dos setmanes abans de posar-ho en pràctica havia estat fent els exercicis que es recomanen per enfortir els bessons i el tendó d'Aquiles. Gràcies a això, el primer rodatge no vaig notar molèstia alguna en estes parts del cos i vaig eixir airós d'aquest primer combat. He de dir, que els ritmes amb als que rodava tampoc eren els que acostumava a fer, tal vegada això també agudà a no tindre molèsties Volia fer la transició sense precipitar-me. Els resultats, les marques i els ritmes no em preocupaven, tot era qüestió de temps i paciència.
A mesura que controlava els punts que m'havia fixat, en vaig afegir altres: relaxar muscles, endarrerir el braceig, relaxar la part posterior del cos, recol·locar la pelvis. He de reconèixer que encara no sóc capaç de controlar i adaptar el meu cós a esta nova manera de còrrer. Estic convençut que serà un llarg camí fins a aconseguir-ho, però de moment ja he començat i estic en el camí correcte per a aconseguir-ho, així ho gaudisc i així ho visc.. Fins el moment les sensacions són bones i això em motiva a seguir provant i experimentant.
Hui he tingut la primera eixida i les primeres sensacions corrent sense calçat. El lloc triat per a provar ha sigut l'arena de la platja, ja que allí puc trobar tres superfícies i tres sensacions ben diferenciades: arena dura, arena solta i asfalt.
El primer quilòmetre fins arribar a la platja l'he fet per asfalt amb un calçat que té 1500 quilòmetres. És un calçat ja molt desgastat amb una amoriguació molt deteriorada, però que m'ha vingut molt bé per a escalfar les cames abans de clavar-me a l'arena. En arribar a la platja m'he llevat el calçat, les he guardat a la motxilla i m'he llançat a l'arena. He estat tota l'estona d'anada alternant arena dura amb arena solta buscant sensacions i la veritat és que no podien ser millors. Excepte un moment que he notat una molèstia al tendó d'Aquiles, però que ràpidament ha desaparegut, les sensacions han sigut més que excepcionals. Ja tornant (km 6) m'he atrevit amb l'asfalt, com que encara li tinc molt de respecte i aquest era el primer dia de contacte amb el barefoot, volia anar amb precaució i no he abusat d'encara que em veia amb ganes i forces per aguantar més. Finalment he decidit conformar-me amb un parell d'escapades a l'asfalts la primera de 400 metres i la segona acabant ja la sessió amb 200 metres. Sensacions musculars immillorables les cames responien a la perfecció. La part negativa es que notava una certa irritació en la sola d'alguns dits i he preferit no forçar en el meu primer dia.
Després d'eixir de l'arena m'he calçat una altra vegada les sabates i m'han sobrevingut un fum de sensacions als peus. Ha sigut com si de sobte s'hagueren despertat d'un llarg letarg i la sensibilitat s'haguera multiplicat per mil. Era capaç de sentir el drop de les sabates, l'amortiguació... més que còrrer tenia la sensació d'anar botant com si les sabatilles tingueren molls a les soles.
El balanç d'aquest primer dia de contacte amb el barefoot sobre arena i asfalt totalment satisfactori i plenament convençut en seguir endavant a poc a poc amb esta nova tècnica de còrrer, de sentir i de viure aquest esport.
Conclusions:
- Quan més dur és la superfície més m'obliga a adoptar una tècnica adequada.
- No abusar de l'asfalt encara que ens sensacions siguen bones, cal tindre paciència i fer una adequada transició que no desenvoque en molèsties o lesions.
